“Proesa consemblant es reproduïa al cap de poc a Berga, amb millor èxit encara, i s’hauria repetit a Puigcerdà, de no ser que l’intrèpid Cabrinetty, a qui en Vila del Prat no aconseguí deturar, ens ensopegà amb la feina a mig fer, guanyant-se aquell dia l’estàtua que més tard li aixecà la capital de Cerdanya”.
VAYREDA, Marian. Records de la darrera carlinada. Barcelona: L’Avenç, 2003. p. 28-29
