“Proesa consemblant es reproduïa al cap de poc a Berga, amb millor èxit encara, i s’hauria repetit a Puigcerdà, de no ser que l’intrèpid Cabrinetty, a qui en Vila del Prat no aconseguí deturar, ens ensopegà amb la feina a mig fer, guanyant-se aquell dia l’estàtua que més tard li aixecà la capital de Cerdanya”.
VAYREDA, Marian. Records de la darrera carlinada. Barcelona: L’Avenç, 2003. p. 28-29
VAYREDA, Marian. Records de la darrera carlinada. Barcelona: L’Avenç, 2003. p. 28-29
12 de desembre del 2011
8 de juny del 2011
Les entitats de Puigcerdà reuneixen els diners per a l’estàtua de Cabrinetty
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
premsa de l'època
3 de juny del 2011
Crida popular pel concert a favor de l’estàtua a Cabrinetty
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
premsa de l'època
2 de juny del 2011
Concert benèfic a Puigcerdà per recuperar l’estàtua de Cabrinetty
31 de maig del 2011
Concert benèfic a Puigcerdà per la recuperació de l'estàtua de Josep Cabrinetty
12 de maig del 2011
Els impulsors de l’estàtua a Cabrinetty munten un concert per tancar caixa
4 d’abril del 2011
La recol·lecta popular per a l’estàtua de Cabrinetty arriba als 9.000 euros
30 de març del 2011
IMPULS A L’OPERACIÓ CABRINETTY
19 d’octubre del 2010
Examen de las leyes, dictámenes y otros documentos
FERRER I PONS, Magí. Exámen de las leyes, dictámenes y otros documentos, de los hechos históricos, causas y razones, que se alegaron en las Córtes de Madrid ... para apoyar el pretendido derecho de la infanta doña Isabel al trono de España, y excluir de la sucesion en la Corona al señor D. Carlos V, legítimo sucesor de Fernando VII. Perpiñan : Impr. de J. B. Alzine, 1839. VI, 105 p.
El tradicionalisme polític espanyol va ser molt prolífic en publicacions en els cinc anys que van seguir a la Primera Guerra Carlista (1833-1840). Un dels escriptors carlistes que més van sobresortir en aquell moment va ser Magí Ferrer, un mercedari català que havia servit la causa de don Carles amb la ploma durant la guerra.
Magí Ferrer i Pons va néixer a Barcelona el 1792, després de prendre l’hàbit fou professor de teologia de l’Orde de la Mercè, director del seu centre d’estudis de Tarragona i possiblement secretari d’algun bisbe. Va emigrar a França per motius polítics però tornà i acabà morint a Madrid.
És possible que aquesta obra, coneguda també com La cuestión dinástica, sigui la millor de les moltes publicacions en defensa dels drets legals i polítics al tron d’Espanya del germà de Ferran VII.
Malauradament l’estil de Ferrer dificulta la lectura de la majoria de les seves obres, si més no pel lector actual. Això explica que encara que els seus llibres foren coneguts, reconeguts i alguns d’ells reeditats al segle XIX avui dia sigui gairebé un desconegut.
No està clar doncs quins llocs va ocupar o quins serveis va prestar a la causa de don Carles a part de donar classes, conferències i sermons clarament reialistes i de publicar La cuestión dinástica (o Exámen de las leyes, dictámenes y otros documentos). Es creu també que va ser l’autor d’alguns dels manifestos de l’últim cap de l’exèrcit carlista de Catalunya.
El tradicionalisme polític espanyol va ser molt prolífic en publicacions en els cinc anys que van seguir a la Primera Guerra Carlista (1833-1840). Un dels escriptors carlistes que més van sobresortir en aquell moment va ser Magí Ferrer, un mercedari català que havia servit la causa de don Carles amb la ploma durant la guerra.
Magí Ferrer i Pons va néixer a Barcelona el 1792, després de prendre l’hàbit fou professor de teologia de l’Orde de la Mercè, director del seu centre d’estudis de Tarragona i possiblement secretari d’algun bisbe. Va emigrar a França per motius polítics però tornà i acabà morint a Madrid.
És possible que aquesta obra, coneguda també com La cuestión dinástica, sigui la millor de les moltes publicacions en defensa dels drets legals i polítics al tron d’Espanya del germà de Ferran VII.
Malauradament l’estil de Ferrer dificulta la lectura de la majoria de les seves obres, si més no pel lector actual. Això explica que encara que els seus llibres foren coneguts, reconeguts i alguns d’ells reeditats al segle XIX avui dia sigui gairebé un desconegut.
No està clar doncs quins llocs va ocupar o quins serveis va prestar a la causa de don Carles a part de donar classes, conferències i sermons clarament reialistes i de publicar La cuestión dinástica (o Exámen de las leyes, dictámenes y otros documentos). Es creu també que va ser l’autor d’alguns dels manifestos de l’últim cap de l’exèrcit carlista de Catalunya.
18 d’octubre del 2010
Les entitats de Puigcerdà impliquen Palma per fer l'estàtua a Cabrinetty
Subscriure's a:
Missatges (Atom)