Inicià la carrera militar abans de complir els catorze anys. Lluità en els darrers combats de la Primera Guerra Carlina, primer al País Basc i després a les preses d’Aliaga (Terol), Morella i Berga. Inicialment estigué a les ordres del general O’Donnell i més tard a les d’Espartero, assolint el grau de sotstinent. Quan Espartero s’exilià l’acompanyà amb dos dels seus germans.
El 1874 retornà de l’exili i reingressà a l’exèrcit amb el grau de tinent. El 1859, ja capità, participà en molts combats a la guerra d’Àfrica, entre ells la batalla de Castillejos.
El general Josep Cabrinetty i Cladera segons una xilografia contemporània.
A l’inici de la Tercera Guerra Carlina, el 1872, era tinent coronel, però aviat fou ascendit a brigadier, operant inicialment al Penedès, després a les comarques de Girona i finalment ocupà el càrrec de comandant general de la província de Lleida. El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins. Perseguí de manera implacable el cap carlí Francesc Savalls i Massot i el derrotà el 9 de juliol del 1873 a Alpens. Cabrinetty morí d’un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, la qual cosa portà a creure que potser havia estat assassinat pels seus propis homes. La seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona l’11 de juliol del 1873.
Cabrinetty fou condecorat amb les creus de “San Hermenegildo” i “San Fernando”, el feren fill il·lustre de Palma de Mallorca i se li dedicaren carrers i places a Palma, Sa Pobla, Puigcerdà, Lloret de Mar i Lleida (fins el 1938). Puigcerdà li erigí una estàtua feta per subscripció popular i encarregada a l’artista Rossend Novas que fou inaugurada el 9 de setembre de 1880 i destruïda el 1936 pels anarquistes.
Font: Viquipèdia / Enciclopèdia Catalana
José Cabrinety y Cladera nació en Palma de Mallorca el 26 de Julio de 1823, y no en 1822 que pone aquí.
ResponElimina